Hola! Com estau? Això comença a ser super llarg, eh?? Noltros aprofitam per carregar piles, per a quan mos deixin sortir poder pegar un crit que ho faci tot net. Són dies fràgils, de cossos fràgils i futurs incerts. Reivindicam la fragilitat però no l’apocalipsi. Reivindicam els cossos, les mirades, les pells, les abraçades, les places on trobar-nos, les illes que cada un de noltros som, i els arxipèlags que cream. Que n’haurem de fer molts i de ben nous. Haurem de trobar punts des d’on fer peu fiter per a que la vida sigui com noltros la volem.

 

Abraçades i amor 

​

​

​

​

​